Una cooperativa és una forma d’organització empresarial basada en els principis de la participació democràtica, la igualtat, la solidaritat i la mutualitat. Els seus membres, coneguts com a socis, s’uneixen per satisfer necessitats comunes, ja siguen econòmiques, socials o culturals, mitjançant una empresa col·lectiva en la qual participen de manera activa. Aquest model és fonamentalment diferent d’altres formes jurídiques, com les societats mercantils, ja que prioritza les persones per damunt del capital.
La normativa vigent reconeix el paper singular de les cooperatives dins de l’economia. Per tant, la legislació fiscal també reflecteix aquesta diferenciació. El principi de diferenciació fiscal és un reconeixement legal del fet que les cooperatives no tenen com a objectiu principal maximitzar els beneficis econòmics, sinó satisfer les necessitats dels seus socis i contribuir al desenvolupament de la comunitat. A causa d’aquesta finalitat social, la fiscalitat aplicada a les cooperatives sol incloure beneficis i incentius fiscals que afavoreixen la seua activitat i en reconeixen l’impacte positiu.
A Espanya, aquesta diferenciació fiscal es regula mitjançant la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre el règim fiscal de les cooperatives. Aquesta norma estableix un tractament fiscal especial per a les cooperatives que compleixen determinats requisits, com la limitació dels beneficis distribuïts, la inversió en fons de reserva obligatoris i la realització d’activitats que beneficien la comunitat.
En resum, les cooperatives es consideren actors econòmics especials per la seua vocació social i col·lectiva, la qual cosa justifica l’existència d’un marc fiscal diferenciat que promou el seu desenvolupament i sostenibilitat.
Els objectius fiscals que sustenten el tractament especial de les cooperatives s’articulen entorn de tres pilars principals: promoció, equitat i eficiència. Cadascun d’ells respon a una necessitat concreta i reflecteix la importància estratègica de les cooperatives en l’estructura econòmica i social.
Promoció
La fiscalitat aplicada a les cooperatives té com a objectiu fomentar la creació i el manteniment d’aquestes entitats, donada la seua contribució al desenvolupament econòmic i social. Mitjançant beneficis fiscals com tipus reduïts d’impostos o exempcions específiques, es facilita que les cooperatives puguen competir en igualtat de condicions amb altres tipus d’empreses, alhora que es reconeix el seu compromís amb valors com la inclusió social, la creació d’ocupació estable i l’arrelament al territori.
Per exemple, en l’Impost de Societats, les cooperatives protegides poden beneficiar-se de tipus de gravamen més baixos, la qual cosa els permet destinar una major part dels recursos a projectes socials, a la millora de les condicions laborals dels socis o a inversions estratègiques.
Equitat
Un dels principis bàsics de la fiscalitat és assegurar que les contribucions fiscals siguen proporcionals a les capacitats econòmiques dels contribuents. En el cas de les cooperatives, el règim fiscal especial busca reflectir la seua estructura única i els seus valors. Així, els beneficis fiscals no són un privilegi, sinó una manera d’assegurar que aquestes entitats, que operen amb marges més ajustats i prioritzen el benefici col·lectiu sobre el personal, tinguen la possibilitat de continuar exercint la seua funció social.
Aquest tractament equitatiu també es veu reflectit en el reconeixement del seu compromís amb la reinversió de beneficis en fons de reserva i activitats comunitàries, aspectes que contribueixen a reduir les desigualtats i a reforçar el teixit social.
Eficiència
Les cooperatives s’han demostrat com a instruments eficients per a canalitzar recursos cap a activitats econòmiques sostenibles i socialment responsables. La fiscalitat cooperativa, a través de deduccions i exempcions, promou una assignació de recursos que contribueix al benestar col·lectiu i a la sostenibilitat. Això és especialment important en sectors estratègics com l’agricultura, l’educació, la sanitat o l’habitatge, on les cooperatives poden oferir solucions que altres models empresarials no cobreixen de manera adequada.
La promoció d’eficiència també es reflecteix en l’estímul de bones pràctiques, com l’aposta per la innovació tecnològica o l’optimització de processos productius, que les cooperatives poden implementar gràcies a l’estalvi derivat dels beneficis fiscals.
Tipus d'impost aplicables a les cooperatives:
Impost de Societats.
Impostos indirectes (IVA, transmissions patrimonials, etc.).
Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).
Diferències entre cooperatives protegides i especialment protegides.
Beneficis fiscals específics per a les cooperatives:
Tipus de gravamen reduït.
Exempcions i deduccions aplicables.
Anàlisi del règim fiscal especial de les cooperatives:
Què és i com funciona.
Requisits per acollir-s'hi.
Tractament dels excedents i les reserves obligatòries:
Fons de reserva obligatori.
Fons d'educació i promoció cooperativa.
Règim especial d'IVA per a cooperatives.
Exempcions específiques en activitats socials, educatives o sanitàries.
Tractament fiscal de les transmissions patrimonials i els actes jurídics documentats.
Bonificacions i reduccions en impostos locals, com l'IBI o l'IAE.
Subvencions públiques vinculades a l'activitat cooperativa i el seu tractament fiscal.
Retencions sobre els beneficis repartits entre els socis.
Tractament fiscal de les aportacions al capital social.
Repercussions fiscals de la baixa de socis i devolucions d’aportacions.
Registre comptable i fiscal específic de les cooperatives.
Presentació de declaracions i autoliquidacions.
Obligacions documentals i de justificació de beneficis fiscals.