Crear una cooperativa pot ser una experiència enriquidora per a aquells que volen treballar col·laborativament i compartir responsabilitats i beneficis. A continuació, expliquem de forma didàctica els passos clau per posar en marxa una cooperativa.
Què són els valors cooperatius? Les cooperatives es basen en principis com l’autogestió, la democràcia, la solidaritat i la sostenibilitat. És important que els fundadors defineixin aquests valors des del principi.
Establir els objectius: Què es vol aconseguir amb la cooperativa? Pot tractar-se de crear ocupació, oferir serveis a la comunitat, promoure la sostenibilitat o altres finalitats socials o econòmiques.
Exemple pràctic: Una cooperativa de serveis digitals pot tenir com a objectiu principal reduir l'exclusió digital oferint formació i accés a tecnologia a col·lectius vulnerables.
És el document bàsic que regula el funcionament de la cooperativa. Ha d'incloure:
Consells pràctics:
Assegura’t que el nom reflectisca l’activitat principal de la cooperativa per a facilitar la seua identificació.
Comprova al registre de cooperatives que el nom estiga disponible abans d’utilitzar-lo.
Inclou sempre les paraules "Societat Cooperativa Valenciana" (o l'equivalent de la Comunitat Autònoma) al final del nom.
Exemples:
Cooperativa Energies Renovables del Túria, S.Coop.V.
Cooperativa Digital de l’Horta, S.Coop.V.
Cooperativa d’Habitatge Sostenible i Col·laboratiu, S.Coop.V.
2. L'objectiu social
Consells pràctics:
Defineix un objectiu clar, concret i ajustat a la finalitat de la cooperativa.
Detalla tant els serveis o productes que oferireu com l’impacte social o ambiental que busqueu aconseguir.
Pots incloure objectius complementaris, com la formació o la col·laboració amb altres entitats.
Exemples:
“Proporcionar habitatge assequible i sostenible als seus membres, promoure una convivència basada en la col·laboració i fomentar la transició ecològica.”
“Facilitar serveis digitals i de formació per a col·lectius vulnerables amb l’objectiu de reduir l’exclusió digital.”
“Proveir energia renovable i reduir la petjada de carboni dels seus membres mitjançant l’autoproducció comunitària.”
3. Els requisits per ser soci
Consells pràctics:
Defineix qui pot ser soci (treballador, usuari, col·laborador) i especifica si cal complir condicions especials.
Estableix clarament les aportacions inicials de capital i si cal pagar una quota periòdica.
Inclou processos per a acceptar nous membres o donar-se de baixa.
Exemples:
“Podran ser socis totes les persones físiques o jurídiques que complisquen els requisits següents: tindre capacitat legal per contractar, subscriure una aportació mínima de 500 euros i acceptar els valors de la cooperativa.”
“Cada soci haurà d’assumir una aportació periòdica de 20 euros mensuals per al sosteniment de l’activitat.”
“Les baixes voluntàries s’hauran de notificar amb un mínim de 30 dies d’antelació i estaran subjectes a la devolució de l’aportació segons els estatuts.”
4. Les normes de funcionament intern
Consells pràctics:
Estableix com es prendran les decisions a les assemblees i si es necessitarà una majoria simple o qualificada.
Inclou la periodicitat de les reunions, els mecanismes de votació (presencial, telemàtica, etc.) i els drets i obligacions dels socis.
Assegura’t que les normes siguen clares per a evitar conflictes interns.
Exemples:
“Les assemblees generals es convocaran amb una periodicitat mínima anual i es necessitarà un quòrum del 50% més un per a la validesa de les decisions.”
“Tots els socis tindran dret a un vot independentment de la seua aportació econòmica.”
“Les propostes es podran presentar amb 15 dies d’antelació a través del sistema digital habilitat per a la cooperativa.”
5. La distribució de beneficis i pèrdues
Consells pràctics:
Indica quin percentatge dels beneficis es destinarà a reserves obligatòries (d’acord amb la legislació vigent).
Defineix com es repartiran els beneficis restants entre els socis (per exemple, en funció de les seues aportacions o de la participació en l’activitat).
Especifica com s’assumiran les pèrdues si aquestes ocorren.
Exemples:
“El 30% dels beneficis anuals es destinaran al Fons de Reserva Obligatori, mentre que el 10% es destinarà a activitats de formació dels socis.”
“Els beneficis restants es distribuiran proporcionalment a l’activitat econòmica realitzada per cada soci durant l’exercici.”
“En cas de pèrdues, aquestes es compensaran amb el fons de reserva. Si no fora suficient, els socis hauran de fer aportacions addicionals segons el percentatge del seu capital subscrit.”
És la reunió fundacional on es redacten i aproven els estatuts. Es decideixen qüestions bàsiques com:
1. La forma jurídica
Consells pràctics:
Decideix quina forma jurídica és més adequada per al tipus d’activitat que desenvoluparà la cooperativa (cooperativa de treball associat, de consumidors, de serveis, etc.).
Tingues en compte la legislació aplicable a la Comunitat Autònoma i a l’Estat espanyol, així com les implicacions fiscals i laborals.
Especifica clarament la forma jurídica en els estatuts per a garantir que es reconega legalment.
Exemples:
“La societat es constituirà com una Cooperativa de Treball Associat, segons la Llei 8/2003, de 24 de març, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.”
“L’objecte d’aquesta cooperativa es desenvoluparà dins de la modalitat de Cooperativa de Consumidors i Usuaris, regulada per la Llei General de Cooperatives i la normativa autonòmica aplicable.”
“La societat es regirà pel règim de responsabilitat limitada dels seus socis, segons el que estableix la normativa vigent.”
2. L’elecció del consell rector
Consells pràctics:
Defineix com s’elegiran els membres del consell rector i quin serà el seu mandat (per exemple, per períodes de 2, 3 o 4 anys).
Estableix els requisits per ser membre del consell rector, com ara antiguitat com a soci o experiència en determinades àrees.
Inclou mecanismes per a la revocació o substitució dels membres del consell en cas necessari.
Exemples:
“El consell rector estarà format per un mínim de 3 membres, elegits per votació directa a l’Assemblea General, per un període de 3 anys, renovable.”
“Els candidats al consell rector hauran de ser socis amb una antiguitat mínima d’un any i complir els requisits establits pels estatuts.”
“Els càrrecs del consell rector seran president, secretari i tresorer, amb funcions específiques establertes per l’Assemblea General.”
3. El capital inicial que aportarà cada soci
Consells pràctics:
Defineix l’aportació inicial mínima que cada soci haurà de fer per formar part de la cooperativa. Aquest capital ha de ser suficient per posar en marxa l’activitat.
Especifica si les aportacions seran dineràries o en espècie, i com es valoraran en aquest últim cas.
Inclou la possibilitat de fer aportacions voluntàries addicionals o de subscriure més participacions per a finançar projectes futurs.
Exemples:
“Cada soci haurà de fer una aportació inicial de 500 euros al capital social, que es podrà desemborsar íntegrament o en dues mensualitats consecutives.”
“S’admeten aportacions en espècie, sempre que siguen necessàries per al desenvolupament de l’objecte social i siguen valorades prèviament pel consell rector.”
“Les aportacions voluntàries al capital social podran ser remunerades amb un interès anual fixat per l’Assemblea General.”
Consell pràctic: Es recomana buscar assessorament jurídic o models d’estatuts de cooperatives ja existents.
Mínim nombre de socis: Depèn de la legislació de cada Comunitat Autònoma, però generalment es requereixen almenys 3 socis (algunes normatives permeten cooperatives unipersonals en casos específics).
Capital social: No hi ha un mínim establert per llei a Espanya, però ha de ser suficient per garantir l'activitat de la cooperativa.
Forma jurídica i responsabilitat dels socis:
Les cooperatives tenen personalitat jurídica pròpia.
La responsabilitat dels socis sol ser limitada a l’aportació de capital inicial.
Exemple: A una cooperativa de benestar, els socis poden ser treballadors o usuaris que participen en la presa de decisions i aporten una quantitat inicial de capital.
Normatives espanyoles: La Llei de Cooperatives espanyola és el marc general, però cada Comunitat Autònoma té la seua pròpia regulació. Per exemple:
Comunitat Valenciana: La Llei 8/2003, de 24 de març, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
Catalunya: La Llei 12/2015, de 9 de juliol, de cooperatives.
Normatives europees: Per a cooperatives que operen en més d’un país de la UE, és important conèixer el Reglament 1435/2003 sobre la societat cooperativa europea (SCE).
Consell pràctic: Sempre és recomanable contactar amb una federació de cooperatives local per assegurar el compliment legal.
Cada Comunitat Autònoma disposa del seu registre de cooperatives. En el cas d'una cooperativa que operi en més d'una regió, es pot registrar en el Ministeri de Treball i Economia Social.
Acta de l’assemblea constitutiva.
Estatuts socials aprovats.
Certificat bancari que acrediti l’ingrés del capital social.
Pas final: Una vegada registrada, la cooperativa adquireix personalitat jurídica i pot començar a operar legalment.
Conclusió: Crear una cooperativa implica definir objectius, establir normes internes clares, complir amb requisits legals i registrar l’entitat. Tot i que el procés pot semblar complex, existeixen recursos com federacions de cooperatives i assessors especialitzats que poden ajudar a garantir l’èxit del projecte. Una cooperativa és més que una empresa: és un model de col·laboració que genera valor social i econòmic per als seus membres i la comunitat.